Deu

Aquest any n’ha fet deu que el meu amic Sergi va plantar la primera llavor d’aquest bloc.

Repasso el que escrivia fa tant temps i no amago que passo certa vergonya quan ho llegeixo.

A vegades ric, a vegades se m’escapa alguna llàgrima i en la majoria de casos em pregunto si el que vaig dir, o negar dir, ho escriuria ara tan alegrement.

No negaré el que és evident i és que en aquest espai ja fa temps que hi dic ben poca cosa.

En realitat mai no he abandonat la meva afició d’explicar històries i ja fa un temps que, amb l’excusa de la cuina, em dedico a fer-ho a El Morro Fino, bloc que al seu moment vaig trobar bé independitzar-lo d’aquest.

Penso que els deu anys, que es diuen molt ràpid, són una bona excusa per començar a compartir en aquesta pàgina tot el que dic a l’altra de cuinetes i fogons. Al cap i a la fi, el Josep Roca que firma els dos blocs és el mateix.

En qualsevol cas, crec que deu anys compartint històries ja en són un bon grapat.

Als amics, a la gent que em llegiu i  als navegants sense rumb que recaleu en aquest humil bloc, només us puc dir una cosa: gràcies a tots de veritat.