Coses que no entenc massa (política i coses rares 3)
-Declaracions com les d’un ex-president de govern d’aquest segle que troba “justa” la condemna a mort del dictador Sadam Hussein, perque té "suficients culpes per pagar-les d’aquesta manera". Això sí, que quedi clar que ell no es declara a favor de la pena de mort, per la qual cosa hom pot deduir-ne que mentre se’l pelin fora d’Espanya i no sigui ell qui ho ordeni, ja podrem dormir tots tranquils.- Declaracions com les de l’alcade de Barcelona, el de la zona verda i el civisme, en referència al govern tripartit que es re-editarà al nostre petit país, on diu que "Catalunya ha optado por un acuerdo de tres partidos que ahora ponen el entendimiento como base del acuerdo para ejercer una política" . Particularment, i de forma objectiva, poco más de MEDIA Catalunya ha optado por algo, y de esta MEDIA Catalunya (torno a posar "media" en majúscules per ressaltar el nivell d’abstenció a les passades eleccions) un 31.5% optó por CiU, un 26.8% por PSC (el seu partit), un 14% por ERC, un 10% por PP, otro 10% por ICV y un pequeño 3% (quina broma de número no?) por Ciutadans (que no Ciutadans pel canvi). En cap cas, no hi ha hagut un sol ciutadà de Catalunya que hagi pogut optar per una coalició d’esquerres des d'un principi, bàsicament, perquè no existia com a grup i físicament no es podia votar. I això és un fet totalment objectiu. La seva declaració no ho és. I em sento insultat de que es pensi que no ens n’adonem.
- Tampoc entenc massa qui són, d’on venen, ni que volen representar els candidats del partit Ciutadans. Hi ha corrents de tota mena: que si representa el vot d’extrema dreta, que si són els intel•lectuals anti-sistema de Catalunya... el fet és que encara no he trobat cap lloc ni ningú que ho resumeixi de forma concisa (val a dir que tampoc no he buscat molt). He de reconèixer però, que malgrat que aquest fet no em treu el son, trobava a faltar algú que parlés català i castellà alhora (cosa que fem la majoria en una conversa de cafè), sense necessitat d’etiquetar-se ni de nacionalista, ni de patriòtic. Una pena que ho facin en clau electoralista.
3 comentaris:
No fa dues hores que he penjat el post i m'auto-posteixo per no fer "un política i coses rares 4".
Acaba de sonar el telèfon FIXE de casa meva amb un missatge de text (sí, sembla ser que els fixes tb poden rebre missatges SMS). Les quatre linies en qüestió critiquen als tres representants del tripartit...
... això encara ho entenc menys. Pensava que les eleccions ja havien passat i que ens donarien un respir...
Potser em fico on no em demanen, però llegint-te no puc estar-me de contestar-te. Crec que tens raó en que les declaracions del senyor Clos, on diu que "Catalunya" ha escollit el tripartit són totalment partidistes, perquè en tot cas els electors han votat als partits que han volgut. Ara que rellegeixo el teu blog sembla que no critiques la re-edició del tripartit (en la que no sñe si estàs a fvor o en contra) però espero que en el que sí estiguem d'acord és que això és democràcia, i en democràcia mana la majoria, encara que no siguin el partit més votat. I aprofito per dir que no crec que ni el partit més votat pugui dir que hagi guanyat les eleccions... D'altra banda personalment crec que els "Ciutadans" són bastant "fatxendes", però bueno, ja es veurà...
El problema de la classificació a la dreta o esquerra del partit dels Ciutadans prové d’un tòpic que s’ha estès al llarg dels anys i que es podria expressar de la següent manera: “català que se sent espanyol és de dretes, un fatxa (paraula molt malament aplicada avui dia, però això és una altra cançó)”. La justificació: “...perquè Espanya ha estat un país opressor que ha limitat les llibertats culturals catalanes”. I aquí és on cal remarcar HA ESTAT, en passat, i d’això ja fa uns 30 anys malgrat que encara hi cuetegin alguns elements retrògrads (Acebes, Ibarra...). A l’altra banda també hi queden encara alguns elements que no poden acceptar que la Dictadura s’ha acabat i que de fet la necessiten per fer política (Pensen: sense opressor, de què puc protestar?)
En tot cas, però, m’agradaria remarcar que un no és de dretes o esquerres per la seva idea d’identitat sinó per les polítiques econòmiques i socials que profesa.
Per la meva part, classificaria el partit dels Ciutadans com de centre-esquerres que vol captar un vot no catalanista, o almenys això s’interpreta del seu programa i discurs (Sense anar més lluny ahir Albert Rivera al C33 va afirmar al “tripartit” que li recolzaria en totes les seves polítiques socials, que no identitàries).
Publica un comentari a l'entrada