El món es mou

Així es titula el nou disc de l'Albert Fibla, un pipiolo mediterrani dels bars del carrer Balmes. El món es mou i, com totes les coses que es mouen, canvia. Nosaltres, com part d'aquest món, no estem exempts d'aquests moviment i també canviem. La gràcia però, és que tenim de la mà la possibilitat d'intentar que aquests canvis siguin a millor. I si ho aconseguim, més que canviar, és evolucionar.

M'agrada pensar que, a vegades, les persones evolucionem o, com a mínim, hi posem voluntat per poder fer-ho. La gent s'independitza, es casa o canvia de feina amb l'objectiu de promoure canvis de millora: el ser humà, en essència, busca evolucionar.

Per desgràcia, no sempre és així. Encara no entenc què fa l'Esglesia posicionant-se en política o, encara millor, perquè la notícia de El Periódico del passat dimecres (portada sencera, editorial i les tres primeres pàgines) anaven sobre una recepta del Santi Santamaria, quan a la resta dels diaris es pregonava el debat a nivell nacional de la retirada de la canonada del trasvassament. Fa por pensar que l'evolució no interessi a segons qui i que, a vegades, es facin més esforços per frenar-la que no per incentivar-la.

Per la meva part, dilluns canvio de feina, espero que per a millor, i l'Ignasi i la Marta es casen aquest dissabte. Jo no sé si conseguirem evolucionar, però sí tinc clar que tots en tenim ganes i en esforcem per aconseguir-ho. Per això, i de tot cor: VISCA ELS NUVIS!