Dels cinc que tenim a cada mà, el del mig sempre ha estat el més controvertit. En la majoria part dels casos fa les mateixes funcions que la resta dels seus companys, però sens dubte és el que, en la seva individualitat, té una capacitat ofensiva més acusada. Aixecar-lo és molt lleig i més tenint en compte si el que ho fa ha estat abans president d'un país. El
gest en si és tal, que no m'he permès la llicència de mostrar-lo en aquesta pàgina. Però cada vegada em sorprenc més a mi mateix, i no acabo de saber exactament el perquè, quan veig que algunes persones són tan capaces de superar la seva pròpia
caricatura...
2 comentaris:
És trist però és ben cert: els nostres politics són capaços de superar les seves caricatures.
A mi, a vegades, em succeeix que quan penso en un polític estic visualitzo primer al personatge de Polònia.
I és que, en casos com aquests, cal enrecordar-se de l'esforçada feina dels guionistes: no es fàcil fer riure d'un esdeveniment que fa venir ganes de plorar.
Publica un comentari a l'entrada