Quan vaig estar a Can Fabes

Farà ja uns quants anys que vam visitar El Racó de Can Fabes. Recordo amb emoció la nostra estada. Havíem acabat la carrera i vam voler-nos fer un petit gran homenatge.
La veritat és que em penediré tota la vida de no haver-me anotat tot el que ens van donar de menjar. Recordo, d’entre la brutalitat de plats que ens van servir, una saborosíssima llagosta, una curiosa crema de llegums amb bacallà i, sense cap mena de dubte, el millor postre d’estiu que he provat mai: una mena de granissat amb gelat i no sé quantes textures diria que de maduixa.
Malgrat reconec que segurament no és la millor experiència gastronòmica que he viscut, fa bastant temps que segueixo i admiro la feina del seu xef. De fet, el seu blog d’opinió apareix entre els meus enllaços preferits. La seva defensa de la cuina com un art per si mateixa, sense invents, però sí amb innovació, era la seva marca de la casa. Llegir el que escrivia i sentir el debat que generava era, sense cap mena de dubte, gratificant i constructiu.

Per desgràcia, avui al Santi Santamaria se l’ha emportat un infart de miocardi.
Descansi en pau.