Pressumpcions i periodisme

Entre el 9 i el 10 de desembre de l'any passat, esclatava, a bombo i platillo, la notícia de la presumpta implicació de l'atleta Marta Domínguez en una trama de distribució de substàncies dopants. Com acostuma a ser habitual en tot allò que suscita fervor popular, els mitjans de comunicació se'n feien ressò amb aquell gran recurs de la imparcialitat que sembla atorgar la paraula "presumpte" i, malgrat ser secret de sumari, es generaven opinions de tot tipus que feien, fins i tot, una mica de pena.
Temps era temps, fa només uns dies que sortia la notícia de que la jutgessa que portava el cas havia exculpat a l'esportista de tal acusació. Sembla ser que la substància en la que es basava el presumpte tràfic era un producte herbolari permès per l'Agència Mundial Antidopatge. Allò que dius: toma "presumpte dopatge".
I jo pregunto: Què passarà ara amb la imatge d'aquesta persona? En alguna ocasió vaig arribar a sentir com la titllaven literalment de "traficant de drogues" i de "camell". Qui netejarà ara la seva imatge? Escriurà algú un editorial dient "Catástrofe en el periodismo español"?
Tant de bo que sí.