Hora al metge

L'altre dia vaig estar en un consultori mèdic privat on, malgrat tenir cita prèvia, vaig haver de sortir diverses vegades a ampliar el temps que havia posat al parquímetre de la zona verda. I és que, darrerament, m’he trobat que un elevat percentatge de les meves visites a diferents metges han acabat amb un temps mig d’espera que ronda, tranquil·lament, entre tres quarts d’hora i l’hora sencera.

Reconec que el sistema en si em fa bastant gràcia: es programen visites molt seguides per a que, si la cita s’allarga una mica més del previst, sigui el pacient qui hagi de perdre temps esperant i no pas el metge. Dic irònicament que em fa gràcia perquè, a banda de menysprear el valor del temps de qui espera allí assegut, han aconseguit que no veiem estrany que les sales d’espera siguin l’habitació més gran de tota la consulta i que una certa demora en la nostra visita amb cita prèvia sigui, fins i tot, lògica i justificada.

El més obvi però, és que si ens fessin esperar una hora de rellotge en un restaurant, en una caixa d’estalvis o en una perruqueria, segurament marxaríem abans que ens atenguessin. Però clar, quan vas al metge hi ha la salut pel mig i no sempre estàs disposat a perdre l’oportunitat que et visitin. I és que aquí està el trist truc de tot plegat: jugant amb la por de la salut, s'ha perdut de vista que el pacient és, ni més ni menys, el client del negoci i si s'ha d'esperar... doncs que s'esperi!
Per descomptat, crec que la qualitat d’una visita en un centre privat no pot estar renyida amb una bona programació de les cites prèvies. Que la visita pugui ser més o menys bona no justifica una llarga espera del pobre que està pendent de que algú li miri què li passa. I si no, posats a fer esperar, què passaria si la situació fos la inversa i arribesssis tard a la consulta?...

Foto de http://www.hospitalcentral.es