Vox Populi (Higiene i menjar xinès)

No descobreixo res nou si dic que és ben coneguda la dubtosa fama dels restaurants de menjar xinès d’aquest país. Com tot, òbviament, no es pot entrar en generalismes sense fonamentar, però el fet és que, quan hom suggereix d’anar a dinar o a sopar a un restaurant xinès, ja es pressuposa un tipus de menjar molt concret, de gust molt homogeni i a un preu que destaca per ser extremadament assequible. El fet és que, deixant de banda l’estat deplorable de la salut estomacal del sotassignant després d’haver estat recentment en un establiment d’aquest tipus, la combinació dels tres factors anteriorment citats acostuma a plantejar, amb una clau d’humor més o menys àcida, aspectes sobre la higiene i origen dels materials que es consumeixen en aquests llocs. La gràcia de tot plegat és que aquests comentaris són un fet estès i en boca de tothom, siguin o no siguin veritat. Allò que en deien “vox populi”, però en la seva vessant més negativa.
Possiblement el pitjor de tot plegat és que és un fet acceptat i que, així com McDonalds no para d’escarrassar-se en demostrar i publicitar que les seves hamburgueses són 100% vacunes per tal de fer perdre una fama que un dia algú va otorgar-lis, el gremi dels restaurants orientals ni ho intenta.
Sembla paradoxal, que en una societat on tot ha d’estar perfectament definit, estructurat, legislat, signat i segellat, puguin córrer rumors sobre sanitat tan greus i, a més, ser de veracitat desconeguda i, en el pitjor dels casos, i això sí que és greu, acceptada.