Tret de sortida (política i coses rares 2)

Demà s’inicia un altre cop la matxacada contínua d’allò que alguns en diuen campanya electoral. Que molt bé, tampoc s’entén el perquè de fixar-ne una data, quan “els monstres” que tenim a la política d’aquest país no paren de donar la murga durant tot l’any. Però bé, a banda d’aquest fet, sembla que aquesta vegada i amb l’antecedent del tripartit, les coses aniran suficientment ajustades com perquè el circ que demà comença sigui la mar de divertit. Aparcant la meva teoria de que CIU i PSOE (llegeixi’s PESOE, curiós no?) van pactar alguna cosa més que l’estatut aquell dia a la Moncloa, resultarà divertit veure com se les enginyen per sobresortir els uns dels altres, o pitjor, desvirtuar-se fins a deixar als altres contrincants a l’alçada del fang (el lector atent haurà notat que he escrit fang expressament, bàsicament, per no dir merda).
El fet és que CIU ja ha començat avui, repartint un DVD amb un fotomontatge de caràtula que recorda al que havíem el Lluís i jo no fa gaire a la universitat.
A veure quin dia se n’entera la gent, que hi ha més maneres d’arribar el primer a una cursa (electoral en aquest cas) que anar fent-lis la trabeta a la resta de contraris. Un també pot intentar guanyar arribant el primer per propis mèrits... fairplay que n’hi diuen. Potser, tot plegat seria quelcom més digne i la gent aniria a votar més.