Estat febril

M’he passat el cap de setmana al llit amb una grip d’aquelles que fan història i a hores d’ara encara no tinc massa clar que demà pugui anar a treballar. Sembla ser que a les farmàcies hi ha cua i que molta gent està igual, però que amb tres dies la cosa va que roda. A veure...

Presento la tesina, amb un retard de 3 mesos i amb 39 de febre, i se’m titlla d’informal i excessivament teatral per un acte acadèmic que se li suposa un caire solemne i rigurós. És bo que et facin saber que hi han moments a la vida on sembla ser que s’ha d’aparentar un cert formalisme per sobre del teu propi estil. Suposo que és com fer teatre, però a l’inrevés. Un es replanteja però, si el tipus de vida aquest on s’ha d’aparentar tant val la pena.

Sento als nostres governants parlar una i altra vegada de la suposada baixa estadística dels robatoris a punta de pistola a les llars catalanes. “Alarma social generalitzada” en diuen. Obviament, si fos quelcom més que una alarma, possiblement ens trobaríem vivint en un estat de setge. Al fi i al cap, la febre és també una alarma i ningú dubta en posar-hi remei quan es detecta...