Català de mal (tan de bo estigui equivocat)

Estic al·lucinat, perplex i indignat de la situació político-social d’avui per avui a Espanya.
Al·lucino amb l’actuació del govern actual i de que no sàpiga aguantar el tipus amb les decisions que pren. Si decideixen portar fins al final un fet tant polèmic i qüestionable com el de l’alliberació d’un criminal etarra, doncs que es dediquin a defensar-ho i no a intentar destruir la oposició a base de treure-li els draps bruts. Tot plegat sona a repateig d’impotència en un pati d’escola, quan al cap i a la fi, ells eren els primers que qüestionaven al govern anterior i encapçalaven les marxes en contra la guerra d’Irak.
Em quedo perplex quan sento al senyor Mariano Rajoy dient que convoca “a los espanyoles de bien” a una manifestació que organitza el seu partit. Miri senyor meu, jo sempre m’he considerat un ciutadà del món, he sigut un ciutadà espanyol, m’he sentit ciutadà de Catalunya i sóc, i seré, ciutadà de la República Independent de Casa Meva (gràcies a l’anunci d’Ikea, es clar). En totes aquestes facetes, gairebé sempre m’he cregut “de bien” en quasi tots els aspectes. Sentir que vostè anima a que l’acompanyin el proper divendres “las personas que piensan cosas favorables y sensatas”, em fa qüestionar si es creu que és capaç de marcar a la resta de mortals la línea entre el bé i el mal i de posar en dubte la moralitat dels altres pel fet de seguir o no una convocatòria seva. En el moment en que vostè o el seu partit organitza una manifestació i s’hi posen tots a primera línia, queda molt clar que el que volen és sortir a la foto amb una pila de gent al darrera. I, les coses com siguin, no desmereixo el motiu de la manifestació doncs el tema és prou delicat com per sentir-s’hi a favor o en contra i participar-hi, o no. Sí qüestiono, que la seva prioritat com a polític sigui una altra que fer-se per a vostè el recolzament de la gent que sí li preocupa de veritat el tema. Titllit-me de “ciutadà de mal” si vostè vol, però em temo que l’objectiu final no és un altre que tenir arguments per erigir-se com a líder de masses.

Per una vegada, m’indigno amb mi mateix de pensar així... i espero no tenir raó.