Posem que parlo de Madrid

Ja fa unes setmanes que vam trepitjar les terres de la capital. Particularment he de confessar que Madrid és una ciutat que m'enamora cada vegada que la trepitjo: els seus carrers, els seus edificis, les seves canyes de cada vespre (amb tapa inclosa) i, per descomptat, els amics i família que ens reben amb els braços oberts cada vegada que ens veuen.

Probablement motivats pel meu marcat accent català que es desprèn al fer servir la llengua de Cervantes, els meus contertulians aprofitaven per preguntar sobre l'ús del català i el castellà allí d'on veniem. Pel que semblava, tothom sabia d'algú o tenia algun amic que alhora tenia un amic que, de viatge per Catalunya, havia tingut certs moments d'incomoditat per no saber-se dirigir-se en català.

Francament, em va donar molta pena haver de fer el mateix discurs polític-pacificador per explicar que jo, igual que molta gent, parlo en català, escric en català i, a més, no me n'estic de fer-ho sempre que puc. I si algú no m'entén, canvio de llengua fins que em faig entendre, doncs per això el llenguatge és un medi de comunicació i no de incomunicació. Però si es dóna el cas en el que no em dóna la gana parlar amb algú, no sóc tan hipòcrita de dirigir-m'hi en una llengua que no compartim, directament li dic que no hi vull parlar i punt. Utilitzar la llengua (la catalana o la que sigui) com element sectarista és trist, políticament vil i, francament, de molt mala educació.

El que no està bé és que, a la que surts de les 41 comarques, segueixi existint una imatge de confrontació lingüística que, polítiques de normalització a banda, no existeix de cap de les maneres, per molt que a algú l'hi hagi estat bé fer-ne campanya en alguna ocasió.

A Galicia també tenen llengua pròpia i no he sentit a ningú que tingui algun amic, que alhora tingui un conegut que en un viatge no l'hagin atès bé per no parlar gallec. Com és hi ha tantíssim soroll en un cas i gairebé gens en l'altre?

Obviament, aquest bloc es pot llegir en castellà, donant-li al botó de dalt a l'esquerra.