Qüestió de pebrots
Vagi per davant que sóc perico (simpatitzant del RCD Espanyol de Barcelona) i vagi també per davant que crec que el Barça és, de carrer, l'equip que fa millor futbol a la lliga (i molt probablement al món). Qui digui el contrari, o busqui excuses, menteix.
Dit això, trobo de molt poc gust la campanya de Nike on es relaciona el valor esportiu de l'equip amb dos pebrots (blaugranes), fent referència allò tan català de "posar-hi pebrots".
Ho sento molt, però encara que la web no escatimi en línies per argumentar l'ús de l'expressió catalana ("ser valent, afrontar sense por una situació"), és una certesa com un temple que els pebrots catalans són la versió educada i refinada "dels collons" (a propòsit, també molt catalans). Dir que el Barça hi posa pebrots quan juga, és com dir que el Madrid hi posa "ous" quan guanya.
La contextualització de l'esforç en una cosa amb tanta simbologia de supèrbia masclista em sorprèn desagradablement i he de reconèixer que fins i tot m'ofèn. Penso que els creatius d'aquest país estan suficientment capacitats com per no haver de recórrer a aquesta mena de tòpics, i molt menys pel Barça, que no serà que la seva manera de fer futbol no tingui motius de sobra per a fer-hi referència. Tindrà pebrots la cosa!...
Para leerlo en castellano, clicar sobre "llegir més"
Cuestión de pimientos
Vaya por delante que soy perico (simpatizante del RCD Espanyol de Barcelona ) y vaya también por delante que creo que el Barça es, de calle, el equipo que hace mejor fútbol en la liga (y muy probablemente en el mundo).
Dicho esto, encuentro de muy poco gusto la campaña de Nike donde se relaciona el valor deportivo del equipo con dos pimientos (azulgranas), haciendo referencia aquello tan catalán de "posar-hi pebrots" (en castellano literal: "poner-le pimientos").
Lo siento mucho, pero aunque la web no escatime en líneas para argumentar el uso de la expresión catalana ("ser valiente, afrontar sin miedo una situación"), es una certeza como un templo que los "pebrots" catalanes son la versión educada y refinada de los "collons" (algo muy catalán también, por cierto) y que en castellano significa "cojones". Decir que el Barça pone "pebrots" cuando juega, es como decir que el Madrid pone "huevos" cuando gana.
La contextualización del esfuerzo en algo con tanta simbología de soberbia machista me sorprende desagradablemente y he de reconocer que incluso me ofende. Pienso que los creativos de este país están suficientemente capacitados como para no tener que recurrir a este tipo de tópicos, y mucho menos por el Barça, que no será que su manera de hacer fútbol no tenga motivos de sobra para hacer referencia. Tendrá "pebrots" la cosa! ...
4 comentaris:
Entenc al teu raonament, però sense estar dins de la parròquia culé no es pot entendre aquest fet. És lògic, que després de la contenció exercida pels diversos atacs soferts i la pressió a que ha estat sotmès l’atmosfera blau-grana hagi hagut una reacció d’aquest estil.
Malgrat tot i que el fet que t’hagi ofès, o sigui que pugui ser ofensiu pels no cules, deuria ser un motiu de reflexió.
Tot i ser del Barça, i tenir un gran sentiment culé, he de dir que estic d'acord amb tu! Fa una mica de mal als ulls!
Ondia nois! Crec que interpretar aquesta campanya amb un toc masclista és una mica rebuscat. Crec que s'ha intentat reflexar un sentiment de victoria després d'un any d'atcs continus. Que s'utilitzi una expressió catalana em sembla ben trobat. Si hagués guanyat el Madrid i d'hagués fet amb dos "güevos" blancs també m'hagués semblat ocurrent. Desgraciadament, el dia a dia ens dóna imatges molt més preocupants en el que pertoca al masclisme...
Estimats contertulians,
moltíssimes gràcies per la vostra aportació!
@ Bandero: puc entendre perfectament el que dius, encara que no sigui des de l'optica blaugrana: quan no deixen de posar-te el dit a l'ull, arriba un dia que explotes. Particularment sempre he estat bastant crític amb això dels atacs-contraatacs i crec que el Sr.Guardiola ha sabut portar durant tot l'any aquest tema com el que ell és: un senyor. Per això em va sorprendre això dels "dos pebrots". El que sí crec és que, efectivament, caldria reflexionar una mica de com s'ha arribat a una situació com aquesta. El que sí molt em temo és que qui ha de reflexionar potser no arriba a les mateixes conclusions que nosaltres...
@ Silvia: Estic d'acord amb tu. A mi tampoc m'agrada i crec que hi han formes més elegants d'expressar qualsevol cosa.
@Jordi: compte company que aquest escrit no busca, en cap cas, abordar la problemàtica del masclisme. Com bé dius, aquest és problema massa preocupant com per a tractar-lo en quatre linies. Aquest article va d'esport i creativitat publicitària i segueixo pensant que la simbologia de "el pebrot" és la que és. La veritat és que em costa d'imaginar a la selecció nacional de natació sincronitzada dient que guanyen "pels seus pebrots...
Gràcies a tots de veritat!
Publica un comentari a l'entrada