Això ja està...

El passat divendres vam celebrar la nostra graduació.
Moltes emocions juntes. Deixant de banda l'esforç dedicat a la carrera, queden una pila de sentiments descoberts i per descobrir dels 6 anys a l'escola: amics indestructibles, companys inigualables i també gent que passarà a la història com "ni fu ni fa". Malgrat això, i com vaig atrevir-me a dir en el meu "speach" (que m'han explicat que fou enregistrat en vídeo... argg!!!), crec que hem estat una promoció bastant moguda, pa lo bueno i pa lo malo. I això, doncs mola. He de reconeixer que uns dels moments més emotius de la gala fou el del recordatori del Dalmau, un noi d'un any més que va perdre la vida fa uns mesos en un accident de muntanya. Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso.
Deixo aquí el meu speach (o el que se suposava que havia de ser i al final es va pervertir, víctima del directe) i el vídeo que vam preparar el Lluís i jo, juntament amb una pila d'estimats companys amb moltes ganes "de jugar"...
Descàrrega del Speach
Descàrrega del vídeo

1 comentari:

Anònim ha dit...

ja veig que des de que vaig marxar les webs, els blogs.... estan una mica morts. Avui, sense que serveixi de precedent, estic en un ciber! Si, a Palencia arriba la internet! que fuerte, que fuerte....

respecte al tema de la graduacio nomes dire que no calia posar el video al youtube!

bones vacances i fins aviat.

jordi

p.d. no tinc accens, ni oberts, ni tancats.

Amb la tecnologia de Blogger.