Exprimint el passat…

Ja fa tres anys que vaig rebre un sms d’una mare acollonida (la meva) amb un missatge clar i breu: “Has de trucar a la Puigví”...
Lo de acollonida té una lògica. Suposo que si ets mare i no fa un any que has patit una fase selectiva tant o més que el teu fill, molta gràcia no et fa quan truca a casa una professora de primer i més si l’àlgebra es suposava passada, tancada i oblidada.

L’altre dia vam anar a sopar per acomiadar els meus tres anys com a administrador de la web. Els molt bèsties em portaven dos regals: el primer era una reminiscència del passat: una ampolla de vi de l’any 2000, un Vega Sicília de l’època en que trepitjava per primera vegada l’Escola de Camins. El segon, un exprimidor en forma de vaixell... “perquè exprimeixis el futur tan com puguis”...
És aleshores quan et poses a pensar i, des d’aquell “l’Algweb et reclama” del Sergi Nadal fins al soparet de l’altre dia, no trobes cap mal record en tots els tres anys de feina. I això no és massa comú i menys quan no deixes de pensar-hi i només venen bons moments a la ment. Pensar en l’Algweb com una etapa d’aquelles que tanques amb només bones sensacions, omple i fa feliç. És per això que, a més d’intentar seguir el consell de la M.Àngels i el Sergi, me n’alegra poder pensar que hi ha una part del passat que valdrà la pena exprimir de tant en tant, ni que sigui només per agraïr i recordar aquest temps compartit amb dos persones tan grans com són ells dos.
Gràcies, sinceres,per “deixar-me” participar a l’Algweb