Taxiiii (llegeixi’s cridant)

Aquesta és molt probablement la paraula que més m’hagués agradat pronunciar els tres darrers divendres a la matinada. Però no ha estat així. I no ha estat així, perquè ja pots cridar “taxi”, que no n’hi ha cap de lliure. Què dic lliure! Amb prou feines els veus amb la llumeta groga encesa. I és que el problema dels taxis és molt gran. No pot ser que en una ciutat com Barcelona tinguis tants problemes per agafar un taxi i menys que posin tantes dificultats per a que se n’augmenti el número de llicències.
Segurament la problemàtica rau en que “el taxi” és una professió autònoma al 100% i que malgrat poden organitzar-se en companyies i distribuir-se les hores del dia per no trepitjar-se el negoci els uns als altres, res no els priva de muntar-se la vida com els hi vingui bé i saltar-se el suposat servei que s’espera que donin. I si això l’hi sumes que no hi han suficients cotxes amb els que hi ha, doncs ja tenim la situació (pollo) actual.
El divendres passat, després d’esperar al voltant de mitja hora a la parada de taxis de Francesc Macià i veure com ens fotien els taxis al carrer del costat (obro parèntesi: no entenc perquè hi ha parades, si després no tenen cap deferència pels que estan esperant i agafen clients a 100 metres del mogollon que espera en la parada), vaig decidir interrogar al taxista:
- Hora crítica: a partir de les 4 del matí. La culpa la tenen els baretos del Port Olímpic que tanquen a aquella hora (es veu)
- Vacances: cada taxista les agafa quan vol, però que "tranquil... que sempre hi ha taxis....."
.... doncs si és com els darrers tres divendres, que Déu ens guardi per l’agost....